Quan escric d'ètica o comportament humà en l'àmbit d'una societat. Tots tenen una mica de relació. Abans de començar penso que és bon llegir el que he escrit. Poso els enllaços:
https://emiliolopez.cat/artopmincom.php (2024)
https://emiliolopez.cat/artopvolamor.php (2023)
https://emiliolopez.cat/artopcovidetica.php (2022)
https://emiliolopez.cat/artopcultura.php (2022)
https://emiliolopez.cat/artetimalglob.php (2020)
https://emiliolopez.cat/arteticamalbien.php (2020)
https://emiliolopez.cat/artindifinse.php (2019)
https://emiliolopez.cat/artsufunipueblo.php (2019)
Un cop fet una lectura. Una ullada ràpida veureu que hi guarda relació i lògica. Dona exemple no és quelcom ni positiu ni negatiu. Pot ser quelcom negatiu. Per exemple: l'exemple que dona Donald Trump, «Iñigo Errejón», Isabel «Díaz» Ayuso, Mariano Rajoy, Casa «Real Española» i un llarg etcètera. Són exemples amplis i clars de donar mal exemple.
Dona exemple, donem la volta a tot.
Abans de continuar, sempre pensaré que a les civilitzacions on hi ha hagut una certa llibertat de pensament. La gent anomenada filòsofa ha arribat que l'ètica o comportament humà en l'àmbit d'una societat és quelcom importantíssim. Un clar exemple són els filòsofs grecs en què imaginaven diferents formes perquè una societat èticament model fos exemple. Estic segur que en diferents cultures això és quelcom que ha succeït. És per això sempre intento escriure un article d'opinió sobre l'ètica perquè és quelcom molt important.
Dona bon exemple es divideix en:
1- Qui, persona o grup de persones.
2- El qui no importa.
3- Sempre en àmbit quelcom positiu que és el contrari de quelcom negatiu (article sobre àtica del mal global.).
4- La finalitat de realitzar això, mai comportarà redits positius ni cap ala persona ni grup. Si surt que surti de manera natural altruista.
5- Perquè sigui eficaç sempre s'ha de pensar com quelcom personal. O sigui o faig per egoisme personal i perquè soc feliç realitzant-ho. Si no millor no fer-ho.
6- No és gens fàcil.
Els punts 1 i 2 són fàcils d'explicar. Un col·lectiu o una persona poden realitzar: dona bon exemple. Independentment si tenen molt renom o poc. Per posar un exemple fàcil:
El tercer punt cal haver llegit ètica del mal global. Però s'ha d'entendre com quelcom positiu a qui va dirigida l'opció. No val ni sàtires, ni ironies. La finalitat és fer una societat més justa.
Els punts 4 i 5 van agafats de la mà. Mai la persona o col·lectiu que realitzi això esperi:
La finalitat no és aconseguir rèdit social o econòmic. Si s'aconsegueix bé, però no s'ha de cercar. Donar bon exemple es realitza per egoisme personal que reeixirà per quelcom global i social. Si es comença per aconseguir res de rèdit no triomfarà perquè el col·lectiu o la persona cercarà:
En comptes de l'acció. Això pot suposar que si no obté:
S'acabarà cansant i molt possiblement ho abandona. Per això recalco els punts 4 i 5 van agafats de la mà. Veure article, voluntat de l'amor.
Conclusió
El punt 6 és comprensible. Tot està molt bé, però és complicat i gens fàcil. Ho sé de debò que ho sé. Sempre penso amb les persones malvades que escric abans (hi ha més ho sé). La gent és dolenta per egoisme i més coses, per què no un egoisme bo?
