Partint del bàsic que el bo i el mal no existeixen en si. És un atribut moral que hi donem a x accions depenen de la nostra educació i cultura. Hi ha una certa paradoxa que m'agradaria analitzar. El bé o el mal per mi. El bé o el mal per tots els altres. Jo com a persona penso que el bé para a mi és per això i això l'altre. Si això és bo, no xocarà amb els interessos de l'altra persona. En el moment que això xoca amb altre interès, tenim conflicte. Per exemple penso que el bo per a mi és tindre una mansió. Seré feliç, tindré: piscina, cotxe i un majordom, etc. Perquè jo obtingui això: necessito una quantitat de diners exagerada. Les altres persones podran tenir una mansió? No, totes no. Unes poques. Aquests interessos xoquen amb la resta de la gent. Si tots desitgéssim aquella mansió personal. Xoquem amb els desitjos d'altres persones. Aquella idea merament egoista xoca amb altres persones. Hi ha un enfrontament moral. És impossible que totes les persones visquin en una mansió. És irreal. ¿Poden fer dany a una societat que totes les persones visquin en mansions? ¿Terreny?, ¿explotació?, quins diners et permeten tenir una mansió?, d'on l'assoleixes?, no explotes a ningú?, la Terra pot suportar tal explotació? No i aquí rau la primera paradoxa. La meva ètica moral bona o dolenta pot fer bé o mal col·lectivament. Quelcom merament individual pot afectar a més persones. Una ètica personal té resultats col·lectius. La segona és a la inversa. Una ètica col·lectiva. Per exemple: La institució ajudar a la gent sense feina i ho aconsegueix. Ajudo, ajudo i ajudo sense esperar res a canvi. Tornes a xocar aquest cop amb interessos col·lectius que s'individualitzen. Si aquesta institució em troba una feina, jo com ser individual puc quedar-me en casa i no fer res. Total aquesta institució col·lectiva va ajudar-me a assolir ingressos. Individualment no li mostro valor. Per posar un exemple més clar: Un banc per asseure's o un parc. La institució en aquest cas un ajuntament o el consell municipal et dóna allò gratuïtament. El col·lectiu de la gent en comptes de valorar-ho. Doncs el pinta, li posa llaunes, el fa malbé, el tira a les escombraries, etc. És quelcom gratuït que la gent li dóna zero valor. En l'anterior exemple, del treball, era molt difícil d'imaginar-s'ho, aquest exemple és més clar. Una cosa col·lectiva xocà amb l'individual de les persones. Que ja no li donen valor a un parc o un banc. Això que sembla bo s'hi torna dolent perquè xoca amb l'ètica individual. La paradoxa de l'ètica col·lectiva bona o dolenta. Aquestes són les dues paradoxes que he trobat. Un interès bo o dolent xoca amb un interès col·lectiu i un interès ètic dolent o bo col·lectiu, xoca amb un interès ètic dolent individual. A això ho he anomenat paradoxa del bé o del mal tant individual com col·lectiva.