ENG CAS CAT

Els polítics sempre parlen del poble. Els mitjans també. Els alts càrrecs religiosos també. Els líders de qualsevol ideologia o moviment social també. Tan bo és el poble? No. El poble s'equivoca també. Causa danys. Pren males decisions. Tenim exemples variats. Els militars secundats en qualsevol contesa sense preguntar-se del mínim, si és ètic o no. Mariano Rajoy. Acceptar tota la "Constitución" sense preguntar-se si és bo o no. Seguir les lleis com uns robots sense cap mena de qüestions morals del que és correcte o no. El suport incondicional que té el futbol actual. Tindre una defensa exagerada del veganisme. Tindre una visió exagerada de la llibertat d'expressió. Tindre una visió exagerada d'"España". Tenir una visió exagerada de Catalunya. Pensar que votar a un partit cada quatre o anys solucionarà les coses. Ajudar als bancs i oblidar-se de la gent. Desatendre, els deures com a persona democràtica perquè els polítics són tots iguals. Mirar, per una altra banda, davant les desgràcies en el món i un llarg etcètera. La democràcia com el sufragi universal és dolenta, això vol dir que és millor un sufragi censatari? Menys encara, ja es va prova i això és encara pitjor. Aleshores? El poble és la veu de la majoria de la gent i com a tal s'hi pot equivocar. No sempre té la raó. Ens hem de qüestionar si el poble s'equivoca i s'ha d'afirmar si ho veiem amb arguments sòlids. La gent s'enfadarà clar, a ningú li agrada que li diguin que s'equivoca. No obstant això, s'ha de reconèixer, com a poble fem coses malament. S'ha de madurar, acceptar-ho i intentar realitzar accions perquè es facin les coses millor. Per exemple, no anar a votar en una democràcia és un dret, però és un dret que treu a un altre. Estàs donant l'opció a altres formacions a tindre un percentatge més alt de vots. Així deixes que els poders econòmics s'enriuin de tu. No ho acceptis. Lluita pel que és teu. És que jo passo de manifestar-me, que guanyo amb això? De 2008 a 2014 va haver-hi una crisi devastadora. Encara avui en dia es veuen les seves conseqüències. Treballs precaris mal pagats per exemple. No facis res, però en la pròxima crisis econòmica: creus que el poderós multimilionari es posarà trist? No. La banca guanya senyors. Per això, el poble s'equivoca com qualsevol altre individu, i això hem d'acceptar-ho.

© Copyright 2019 La dignidad de vivir por Emilio López