En el temps de què algú neix té zero concepcions de l'ètica. Aquesta l'hi ve o l'hi serà causada per esdeveniments externs. Resumint: Un context. Cultural, social, religiosa, etc. Definir el bé global i el mal global. És impossible. Només alguna persona és capaç de dur a terme tal projecte. Jo no ho sóc. Qualsevol filòsofa o filòsof que ho hagi realitzat, en tota la història de la humanitat, ha mentit. Per això, començo a descriure que mentiré. És paradoxal com l'afirmació: "Tot el món menteix". Així doncs, necessito que la persona que llegeixi això hi sigui conscient. En tota la meva anàlisi ha de quedar clar aquestes dues premisses:

1- És fal·laç aquest article o aquest pensament

2- És paradoxal.

Si continua llegint, l'hi agraeixo. Penso que, com persones racionals, hem d'anar al que és bàsic o el que és essencial quan cal realitzar qüestions tan globals com aquesta. Definiré el mal global, llavors el bé global serà el contrari. Hi ha tant mal en aquest món que és més fàcil d'assenyalar el mal que el bé. L'ésser humà és així.

1- MATAR

2- ROBAR

3- MENTIR

Aquest seria el global i es pot profunditzar en cada una d'aquestes afirmacions i els peròs. No obstant això, no m'equivoco en assenyalar que el mal global seria: MATAR, ROBAR i MENTIR.

Aquí com contradir aquests tres ètics mals globals:

Situació 1- Persona A mata a persona B. Perquè per exemple aquella persona B havia matat a un ésser MOLT estimat de A anomenat C (familiar, pare, parella, germà, etc.). ¿Matar està malament? Sí. ¿La persona A és dolenta? No del tot, ¿no? S'ha venjat. ¿Però, qui l'hi impedeix que altra persona per exemple D el mati per venjar a la persona B ¿Un cercle viciós o tancat? ¿Seran feliços si es tanca la venjança? ¿Jo com persona l'hi puc dir que ha fet malament a la persona A? Sí, se li pot dir, ¿però tindràs la raó? Evidentment no ¿Per què? Por que no som perfectes. Si t'ho poses en la pell de la persona A i pots entendre els impulsos animals i venjatius que tenim com ésser humà. Som imperfectes, però podem estar d'acord que si la persona B no hagués començat matant. Tot això no hagués ocorregut. Correcte. Evidentment, aquesta, situació 1, ja nega l'ètica global del mal (Matar). Alguna persona que estigui llegint aquesta situació, pot afirmar "MATAR perquè ,si està malament". ¿Aquesta idea global no milloraria indicant del MAL de MATAR perquè sí, no seria millor que només indicar MATAR? Ara preguntis: ¿qui mata perquè si?, un malalt mental. Un psicòpata per exemple. Llavors estaríem restringint la mala acció de matar a la gent a persones amb malalties. Això mai podria ser global.

Situació 2- El nen es mor de gana. El pare roba llet i aigua. Salva la vida d'una persona, però per això roba. Robes a un/a treballador/a ¿Per què no li pots demanar? Pot ser que a la persona que a la que li demanes no et cregui. No pots estar demanant alguna cosa a alguna persona "ad eternum". Cert. ¿El pare i la mare es poden aprofitar de la situació del seu fill? També. Succeeix i moltes vegades, gent aprofitada hi ha centenars. Llavors, ¿por què?,¿Per què no som perfectes. No obstant això, com abans: aquesta regla o idea global té moltes varietats.

Situació 3- Els reis mags et portaran els regals si et comportes. És una mentida. ¿És dolent realitzar mentides com aquesta? No. ¿No obstant això, el mal global és mentir? Clar. En aquest cas torno a repetir la frase: Aquesta regla té moltes variants. Mentir és dolent. Fàcil: Tenen la meva paraula que no pujaré l'IVA si guanyo les eleccions. IVA pujat al moment. Tenen la meva paraula que no compraré una mansió. Mansió en el segon zero adquirida. Tenen la meva en què som una nova política. Et dono el lloc de ministre o ministra i tu dóna'm la presidència. Si guanyo les eleccions torno a "España." La "revolució dels somriures". Et/us dono, us/et prometo, la meva paraula, etc. Això per exemple és molt dolent en tota democràcia. Perquè la gent o la societat deixa de creure en ella.

Como ser humà les meves tres idees globals són errònies. Como ja he dit sóc un ésser humà. Són negables aquests tres exemples, però encara i tot, amb la meva experiència, pel que veig, per la veritat i el meu respecte al lector o la lectora en aquest article. Veig aquests tres aspectes fonamentals perquè l'ésser humà ens guii pel camí del bé i no del mal. Als éssers humans ens és necessari que ens "parin els peus". Una societat justa és un ideal. Com ideal pot ser utòpic, perquè no posem un gra de sorra!