Introducció

Aquest article és el segon que parla del comunisme pur. Només anava a escriure aquest, però després de rumiar vaig arribar a la conclusió que era necessari explicar que era comunisme pur. Segurament si parlo de comunisme pur, molta gent pensi amb Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik (URSS), Cuba, Việt Nam (Vietnam), Zhōnghuá (la Xina), Afghā̄nistān (Afganistan), Angola o BoogJoseon (Corea del Nord). Per posar alguns exemples. És lògic pensar en això, però si heu llegit el primer article:

https://emiliolopez.cat/artopcomunismepur.php

Arribareu a la conclusió que no em refereixo mai aquest. Llavors un cop llegit aquest article entendreu la crítica al comunisme pur.

Com arribar al comunisme pur perquè sigui just i factible?

Amb tot el capitalisme que hi ha per tot arreu com el podem instaurar i que sigui factible i just. Per exemple amb una dictadura? No ja es va provar, i aquesta dictadura es vicia. I la gent que viu sota la dictadura mai serà lliure. La pregunta és la crítica absoluta i és la feina que tenim la gent que veiem totes les flaqueses i injustícies d'un estat capitalista.

Un altre pregunta, un cop instaurat serà factible. Tanquem els ulls, imaginem un territori on no hi ha propietat privada. Això vol dir que ha d'existir un òrgan no privat que ho gestioni tot. Això suposa que un estat ho organitzi tot perquè no existeixi propietat privada. És factible aquest estat? Jo m'educaré i tindre menjar en teoria perquè aquest òrgan públic que ho organitza tot ho farà. En teoria sí. És pràctic?, o sigui és factible? Que tota la gent tingui disponibilitat de tot i zero preocupacions de les necessitades bàsiques? Hi haurà gent que digui sí o una altra que digui no, cada una amb les seves raons. Imaginem que sí que tenim un estat pulcre que li dona les necessitats bàsiques a totes les persones. Bé la pregunta cruel que vull arribar. La gent estarà d'acord? Estarà en plena capacitat de dir, imaginem:

- Jo tinc casa, menjar i una educació i soc feliç.

No!, queda molt buit aquesta afirmació. Aquest missatge que he escrit queda molt mecanitzat. Poc real. Per què? Aquí bé la segona crítica, una mica cruel. Les persones sempre en volen més. Mai estan contentes. Això és quelcom que també passava en la o països satèl·lit de Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik (URSS). No l'únic (vivien en una dictadura) però succeïa o passava. Tothom tenia la mateixa casa el mateix menjar i la mateixa educació. Però aquesta vida era molt gris. I això és quelcom que li passarà a un comunisme pur.

O sigui, la crítica està en aquesta doble pregunta: factible o just?

Conclusió

Entenc i entendré que costi de veure aquesta crítica al comunisme pur o allò que es vol arribar a quelcom que no sigui capitalisme. Puc entendre que aquest article sigui complicat de veure. Ja que per exemple, jo per arribar aquesta conclusió he hagut de fer-me preguntes. L'únic que he trobat és cap resposta a la pregunta de si seria just o factible un comunisme pur. Si afegim l'idealisme a la resposta: ens enganyem com a persones humanes. Hem de ser sincers i afirmar que un comunisme pur mai es podrà arribar per aquesta crítica que faig.