Introducció

Fa un temps que moltes persones que es dediquen al streaming com elyuste o Anujbost (i d'altres) afirmen als seus espectadors: La vida no és ni blanca ni negra. Hi ha molts matisos. Aquesta afirmació és ben certa. Tot i això, m'ha sorgit una qüestió paradoxal i que suposo que moltes persones que em llegeixin els hi sorgirà: si no hi ha blanc i negre llavors què? Destruïm la necessitat d'un blanc i negre? No és necessari un blanc o negre?

Tot això són dubtes lícits que he anomenat la paradoxa del blanc i el negre. Intentaré expressar-me el millor que pugui per tal d'esvair dubtes. És possible, però que en sorgeixin més això és normal.

Punt important els descobriments científics/informàtics i el càlculs matemàtics.

Poso aquest punt com aclariment. La paradoxa del blanc i negre no té un espai aquí. Ja que està sotmesa a experiments i al falsacionisme perquè aquestes siguin un 90% veritable o factibles. Potser en un inici d'aquestes si es podria realitzar aquest tipus de pensament. Per exemple: no hi havia regles establertes, de números, aritmètica, però el dia d'avui hi ha: regles establertes com que l'u va abans del dos, números irreals, valors fraccionaris, diversos teoremes matemàtiques, etc. que no tenen cabuda en aquests casos concrets. Aquí tenim blans i negres amb regles i experiments acceptats en anys d'evolució humana. Per tant, la paradoxa aquí i per motius obvis no escau.

Per què existeix la metàfora del blanc i negre?

Penso que en tota societat com a mínim a la nostra(occidental, europea, espanyola i catalana) existeix de ben petits la necessitat de tindre uns valors. Unes respostes clares de la societat que ens envolta. Per posar exemples simples: per què hi ha gent que passa gana?, robar és bo?, per què la gent roba? Els pares, mares o persones tutores legals necessiten una resposta simple de blanc i negre sense ets i uts. I el nen o nena també necessita quelcom clar i sense embuts.
Tot i que aquestes explicacions siguin tan fixes, són necessaris en les nostres primeres etapes i un aclariment de què vivim. Si una persona menuda li contes amb un: depèn de la situació o coses de l'estil. És molt probable i lògic que no entenguin o no acabin de comprendre ben bé el missatge.

Això comporta virtuts i defectes. Virtuts que tindrà uns fonaments de blanc i negre establerts que li serviran quan sigui més gran. En aquest aspecte el blanc i negre és necessari. No obstant això, tenim defectes com per exemple que quedin ancorats i no ho canviïn mai. Posaré un altre exemple una mica cruel: Si no robes, no sobreviuràs. També si s'ensenyen que un blanc i negre, necessari, és possible que no el canviem i no l'evolucionem. Amb això vull dir que pot retardar una maduresa de l'individu i es quedi ancorat en un blanc i negre absolut.

Resumin el blanc i negre neix d'una necessitat, com a mínim a la societat nostra(occidental, europea, espanyola i catalana) i com tal és necessari. Paradoxalment i com es veu és una mica perillós.

Quan arribem a la conclusió que la metàfora del blanc i negre és il·lusòria?

En l'etapa de maduresa aquesta es torna en una entitat inexistent, ja que tot en la societat té un matís. Saps que no tot és blanc ni negre. Saps que hi ha en ets i uts i és necessari una informació exacta per tindre un comportament o judicis el més veraç o just possible. Així i tot, és necessari uns fonaments, i per això és necessari un blanc i negre que doni uns fonaments mínims perquè cada persona tingui un criteri propi. Tot i que com he afirmat en l'anterior punt pot donar, paradoxalment, ans al contrari.

La utilitat del blanc i negre en el pensament.

Paradoxalment, és útil per explicar o expressar ideologies o pensaments. Hi ha estat molt útil. Per posar exemples simples: El Capital de Karl Marx, La República de Plató o L'Ètica de Nicòmac d'Aristòtil. Per posar uns exemples simples del que vull explicar. Si tenim mínim de coneixement d'aquestes tres obres, podem veure com s'aplica el blanc i el negre. La recerca d'una societat comunista, la recerca d'una dictadura perfecta on les persones filòsofes serien garants o la recerca d'una virtut acceptant el terme mitjà com assolible i perfecte.

Si apliquem el negre i el blanc: podem fàcilment aplicar el fet blanc en el nostre pensament i negre tot allò. En aquestes obres i moltes d'elles s'aplica. Llavors per què existeixen? És fàcil perquè siguin acceptades. Per voler canvis. Si les idees no són clares i utilitzar la fal·làcia del blanc i negre són útils per arribar o manipular amb acord entre la persona pensador i la lectora el missatge.

Això ens dóna diverses conclusions: una és útil i dos és enganyosa. Paradoxal i cert alhora i, no obstant això, necessari.

Espero haver-me expressat de la millor manera tot i que és complex de fer arribar el missatge. Li he estat donant voltes i penso que aquesta conclusió és la més factible de com he anomenat jo: la paradoxa del blanc sobre negre.