Introducció

L'al·legoria de la caverna de "Plato" l'uso per trobar aquella veritat de realitat a la irrealitat. És cert que moltes estudioses/os millor preparats que un servidor hauran realitzat crítica a aquesta. Igualment, jo faré la meva i la modificaré per explicar quelcom que fa uns anys que succeeix. Cal indicar que farà molt de temps en el meu bloc de blogcindario vaig fer quelcom semblant en l'explicació de la informació o la comunicació.

Poso l'enllaç per qui vulgui ho llegeixi:

                            Veure article antic sobre al·legoria.

Crítica

Que uns esclaus estiguin: Emmanillats, obligats a veure figures en una cova. No tot és tan perniciós?, que la conclusió s'hi dóna per si sola. Per descomptat. L'esclau és millor que surti d'allí si està torturat i no està gaudint. Estan tancats en una cova veient imatges. Clar que MILLOR i la REALITAT és sortir fora. Aquesta conclusió hi podem concloure totes les persones. Ja que, hi ha postat en un escenari malvat i pervers perquè el filòsof, en aquest caso "Plato", doni per vàlids els seus arguments. Context una cova, obscura amb esclaus emmanillats. S'enlluiran, llibertat per escapar de la cova lúgubre. Per això, hem d'escapar de ser esclaus i anar cap a fora de la caverna. Moltes estudioses/os ho equiparan això amb la tele, els videojocs, en les xarxes socials etc. Caient en la trampa de "Plato" per donar vàlids els seus arguments. Error. Estàs donant per vàlid quelcom molt dolent: esclaus, cova i emmanillat amb una cosa millor, que és sortir de la cova. Evidentment, davant d'aquell escenari totes nosaltres i tots nosaltres pensem. "Surt de la cova i seràs lliure". Repeteixo, estàs forçant l'escenari per a donar validesa als teus arguments i això és un greu error.

Com la empro jo l'al·legoria amb algunes modificacions

De l'al·legoria de "Plato" primer modificaria l'ambient. Posem un teatre o un cine o en una mansió. Segon, els personatges. No hi ha ni esclaus ni esclaves ni estan emmanillats i emmanillades. Aquestes persones són lliures en qualsevol moment. Pot per exemple anar-te'n a sortir del cine, de la mansió o del teatre. És un lloc tancat i entretingut i si això no és real. No obstant això, tu tens la llibertat d'entrar o sortir. Tercer i últim, entendre que ets lliure pots sortir o quedar-te. Sortir fora del teatre, mansió, etc. no t'impedeix tornar a entrar. Realitzades aquestes modificacions del lloc idíl·lic imaginat, ho utilitzaré per fer l'analogia amb el món virtual o qualsevol cosa digital NO real. La mansió és tu vida virtual ja sigui a les xarxes socials, televisió, videojocs, etc. ¿És dolent? No. És bo?, tampoc. És quelcom tancat, sí. És quelcom irreal: també. Aquesta és la meva analogia. Com individus hem decidit acceptar aquesta vida virtual. No és real. Ho sabem i ens enganyem. NO SOMS esclaus i NI esclaves. Lliurement, hem decidit acceptar aquest món fictici ¿Per què? Perquè estem bé ens allunya d'una possible DURA realitat, etc. Lliurement, sortim i entrem. Aquest lloc, ho hemos fet nosaltres lliurement. Podem sortir i entrar. Viure més en aquell lloc o menys. Aquesta és la meva al·legoria del món virtual, el qual actualment hi vivim i està evolucionant a passes agegantades.