Neofeixisme/Neo-comunisme/Neonazisme

¿En què s'assemblen aquests extrems entre ells? Les tres ideologies es regeixen en què per arribar en el seu "paradís social" ha d'haver-hi una dictadura. Sigui militar o del "treballador"(elles i ells ja es preocuparan de saber qui és la classe obrera). Són intolerants les tres ideologies?, sí. Ja que cada una elimina una part de la societat. La Neonazi i la Neofeixista: la societat civil, volen instaurar un règim militar i la comunista elimina la societat burgesa (o la que elles o ells defineixin com burgesa). Per això, creen un partit únic i un líder. Ja pot ser "Duce"/"Fuhrer"/"Caudillo"/Líder del partit. És cert que Karl Marx deia que la dictadura del proletariat era una pas per arribar a la societat comunista. No obstant això, aquesta societat era aquella que no es regia por la llibertat individual de la dona o de l'home. Sigui econòmic, familiar o social. Per això, aquella societat era dictatorial. Pensem-ho: d'alguna manera has de controlar perquè tot sigui col·lectiu. Tothom amb les mateixes cases, els mateixos cotxes, la mateixa quantitat, filles o fills, etc i tot això no és teu. És públic o sigui de tot el món administrat per un Estat. ¿Tenen diferències? Evidentment, per això que per exemple el Nazisme i el Feixisme van néixer com una lluita contra el Comunisme. S'abanderaren com defensors del capitalisme. Cosa falsa, però que els hi servia para reclutar gent i que estava farta d'una crisi econòmica (1929). En temes nacionals per exemple a Alemanya (Tractat de Versalles) va ajudar molt a què el nazisme fos creixent. Escric aquest article perquè aquest és la segona crisis econòmica en aquest nou segle (XXI). En mig d'una crisi sanitària i de més coses, uns partits com altres lluitarà de NOU per carregar-se estats democràtics (imperfectes) para instaurar el seu model social. Per altra part, tenim el neo-anarquisme que és altre moviment que també traurà partit de la situació.

Neo-anarquisme

No té res a veure amb les altres tres ideologies perquè és radicalment oposat a totes elles. No volem un estat i volem una llibertat individual/social. ¿Llavors és millor? No és utòpic. Ja va existir aquesta imatge de la societat. Eren gent que vivia en les coves. Recol·lectores. Si estic descrivint d'un ésser humà acabat d'evolucionar. Elimina propietat privada i elimina lideres socials. ¿Què queda? Tot és públic. ¿Aleshores? Nada és de ningú? Deixa a un grup de persones, siguin homes o dones sense un ordre. Doncs o una de dos o aquell grup de persones escullen un ordre. O les persones amb més capacitats es regirà amb un líder. Aquesta persona sigui home o dona regirà com un líder. Un exemple molt clar si no ho voleu veure, és en les societats primitives ABANS de crear assentaments. Recomano visualitzar la pel·lícula el senyor de les mosques. L'argument: és com el "reallity show" de "Big Brother" o l'illa de famosos amb nenes i nens i sense cap càmera. Deixes a unes nenes i uns nens que s'enlluiran d'un accident aeri en una illa. ¿Què succeeix? No hi ha cap regla. Doncs en aquesta pel·lícula tens una societat 100% anarquista sense estat. Us recomano visualitzar la pel·lícula perquè s'entén molt bé i és molt lògica. Por últim parlaré del Nacionalisme.

Nacionalisme

¿Què és? Una ideologia que defensa que una regió x té dret a proclamar-se com una nació. ¿Què és una nació? És un territori que té una història, cultura, llengua i religió pròpies. Ni millors, ni pitjors, PRÒPIES. ¿És dolent? Si ho portem a casos extrems: sí. Tenim el Neofeixisme i el Neonazisme que beuen molt d'aquesta ideologia. ¿Aleshores sentir-te espanyol o català o Sardó és dolent? Portat als extrems: sí. ¿Però és dolent? Sí, es para sentir-te orgullós u orgullosa d'una pàtria, no és dolent. Estàs feliç per estar en "España" o Catalunya o en "Sardigna". Per x motius estàs orgullós del que té donat o brindat viure allí. Ja sigui en el: educatiu, en el familiar o en el laboral. Això, repeteixo no és dolent. És natural. Ara bé si serveix com argument per explicar que uns són millors que d'altres. O para distingir entre millors u pitjors. Llavors si és dolent? Bé em trec la disfressa, com cosmopolita que em declaro penso que sí. Encara que entenc: aquell orgull a una pàtria. Tot i això, penso que al final això dóna arguments que no arriben a cap lloc. Per exemple els espanyols són uns ganduls i els catalans treballadors. Els espanyols són hospitalaris i els catalans garrepes. Estàs defenent caràcters de persones en tota una regió. Ja siguin una part de la península Ibèrica (em refereixo a "España") o en la part nordest d'España (em refereixo a Catalunya). És indiferent. Sempre cauràs en arguments banals, però molt feridors moralment.