Introducció

Al llarg de la història hi ha hagut un alt índex d'analfabetisme. Avui en dia tenim un dels índexs més baixos d'analfabetisme i això no es tradueix en una cultura bàsica i general en les persones. Filòsofs de la il·lustració i anterior al segle XX deduïen que la població tingués una educació bàsica els allunyaria de ser fàcilment enganyats.Això ha resultat ser fals. El perquè i d'altres qüestions seran tractades des del meu punt de vista. Sempre intentant ser màxim objectiu respecte aquest tema. Que per mi és de caire molt important.

Analfabetisme, educació i cultura.

Per fer diferenciació d'aquests termes hem de saber el significat d'aquests mateixos. Analfabetisme és el desconeixement de llegir i escriure.Educació és l'acció d'ensenyar a persones sobre alguna temàtica: ètica, matemàtiques, educació física, teatre, etc. o també és respecte a les diferents persones que vivim en una societat. Cultura és l'aprenentatge de diferents coneixements que té una persona o una societat. 

Som la societat que té més fàcilment accés a la cultura?

Sí. Segurament a països amb vies de desenvolupament encara no sigui el cas, però si fem una comparació amb el passat, hem millorat. Tenim eines que donen accés la informació: visuals, escrites i de so. Això no garanteix a tenir una societat més culta. És paradoxal però és així. Posaré un exemple:El típic o la típica periodista sensacionalista que surt al carrer amb el micròfon en mà i fa preguntes al jovent imaginem-nos que surt al carrer i les primeres preguntes van relacionades a jugadors de futbol o temes del cor o videojocs. Segurament el jovent estarà molt informat al respecte.Ara el/la mateix/a periodista fa preguntes sobre matemàtiques, geografia, llengua, història, etc. al mateix jovent i les respostes seran un drama. Això si ho veies qualsevol filòsof, que feia referència en la introducció, es posaria les mans al cap. No podria entendre com tot i tenir l'accés fàcil al coneixement i tenir les habilitats bàsiques de llegir i escriure, hi hagi una gran quantitat de persones amb un gran desconeixement bàsic d'aquests temes.

Cinema, televisió, còmics, animació, streaming i videojocs són cultura?

Si són cultura, coneixement general. Les noves maneres d'oci dels segles XX i XXI també ho són, però és una cultura menor a la música o a la literatura o al teatre o l'esport, etc. En la televisió podem veure coses de caràcter informatiu o divulgatiu o formes innovadores de comunicació. Així i tot, pot ser molt viciat. Quan programa de TV és molt viciat pot fer molt de mal al consumidor o consumidora. L'esforç que es fa és mínim igual que succeeix amb el "streaming". És fàcilment que t'enganyin o influenciable sense que la persona destinatària hagi de fer un màxim d'esforç. Els videojocs i el cinema. Van molt agafades de la mà. A vegades s'assemblen molt. Una gran diferencia guió, etc. vull que el meu campió o la meva campiona sigui el o la millor del món que m'han creat, etc. L'animació i els còmics que han estat des d'un inici a un públic més juvenil, ha evolucionat cap a un consumidor més adult. Succeeix molt que en els anteriors casos, és molt senzill veure un còmic o una animació que llegir un conte per exemple. Una altra diferencia en aquests modes de cultura és l'addició, que és molt escaient i preocupant. Un cas molt clar són els videojocs. Hi ha pel·lícules que encara que hagi un gran esforç darrere un cop visualitzades són molt dolentes. Això passa molt amb aquestes noves formes d'oci. L'esforç mental del consumidor o consumidora sol ser mínim i un mal producte d'aquestes noves cultures poden influir molt negativament. Resumint poden embovar molt al consumidor en comptes de fer-lo intel·ligent (emocionalment, etc).

Per tant, les considero cultures menors perquè: 

- Una mala praxi del consumidor/a pot influenciar molt negativament.

- Una mala praxi del consumidor/a pot influenciar molt negativament.

- Un mal servei cultural pot embovar, quan la finalitat de la cultura no és aquesta.

- Són fàcilment addictives al consumidor. Et pot fer fàcilment un/a esclau/va.

- El consumidor no requereix una gran dificultat per consumir-les.

Els altres tipus de cultura donen saviesa per defecte i emboven menys que les contemporànies. A més a més, la comprensió té un grau de dificultat que no tenen les anteriors.Siguin dolentes o bones l'espectador ha de fer un mínim de comprensió. Sigui la música o llegir un llibre o entendre una obra teatral o un quadre. També són molt positives per salut,tant mentalment com físicament. D'altra banda, són matèria d'estudi en els col·legis de manera bàsica i de manera més profunda. És evident que no comparo la cultura general de còmics, etc. amb la història o matemàtiques o geografia o informàtica. Ja que és certa no són maneres d'oci per se, ho poden ser. Hom pot emprar-les com oci. Aquestes afirmacions no ho diuen en terme pejoratiu ni res, però són les que són usades per tenir més coneixement de la societat o per solucionar problemes de la vida quotidiana.

Per què, la societat va cap a la incultura?

La gran pregunta que es faria qualsevol lector o lectora que hagi arribat aquí. Mirem al voltant: Una persona molt culta és sinònim d'èxit?No. Una persona amb molts diners és sinònim d'èxit? Sí. Per a mi subjectivament no, però si miro la societat amb els ulls d'una persona objectiva sí.La societat en la qual vivim ens ensenya i ens demostra això. Èxit no és sinònim de felicitat, en canvi, per defecte o associem. Llavors és lògic deduir que cap persona s'esforçarà per tenir una cultura. Ja que tenir molta d'aquesta no és sentir felicitat ni èxit.

És important la cultura?

Sí, en la meva opinió estaria per sota de la salut humana, però una societat que no és culta no és lliure intel·lectualment. Això és importantíssim. La societat sap que és viure en una societat intel·lectualment sotmesa a: unes idees siguin religiosos o d'ideari polític o militar. La cultura ajuda en molta gran mesura a pensar per nosaltres mateixos i arribar a conclusions sense que una segona persona ens dicti que hem d'anar per aquí.

Internet

Quan ja volia donar per acabat tota la meva opinió, de sobte se m'ha aparegut el gran monstre: Internet. És un cas especial i necessito temps per reflexionar. Ja que hi ha molts ets i uts. Penso molt resumidament que Internet no és cultura, sinó estri per mantenir a la societat interconnectada. És possible que en un futur llunyà faci un article parlant al respecte.